15 d’oct. 2011

Petons de diumenge

He llegit aquesta novel·la que, en un primer moment no m’havia cridat l’atenció, però que va anar despertant el meu interès després de llegir algunes impressions d’alguns quellegistes als quals havia sorprès gratament.
Un cop acabada he de dir que tenien raó. És el primer que llegeixo de la Sílvia Soler i ha aconseguit complir totes les expectatives que havia posat en aquesta lectura.

La Valèria vol estudiar a la universitat quan no està ben vist que les dones tinguin inquietuds intel·lectuals. I s’enamora de l’home que suposadament no li convé quan estimar-se és pecat i els petons que duren una mica s’han de reservar pels diumenges. Malgrat tot, s’entesta a afermar es seu amor i a dur la vida que desitja. Amb Petons de diumenge, Premi Prudenci Bertrana 2008, Sílvia Soler reconstrueix la història de milers de dones que durant el franquisme van fer petites rebel·lions personals intentant ser felices.” (text de la contraportada)

És una història plena de tendresa i de sentiments profunds. Amb moments durs, protagonitzats per la malaltia de la Valèria, que costen de passar, però sense dramatismes, espurnejats pels fragments dels seus diaris personals, on la força  de l’amor de dos adolescents immersos en la grisor franquista que lluiten per formar una família que els omplirà de dolcesa i també de disgustos, ens expliquen el passat de la protagonista. I amb una alenada d’aire fresc que ens van donant les cartes de l’ Elisa, la seva amiga independent i inquieta que es dedica a viatjar per fer realitat la seva passió per la professió d’arqueòloga. Dues vides molt diferents però totes dues buscant la felicitat.
Una novel·la plena de contrastos molt ben lligats. Explicada des de diferents veus narratives que ens aporten diferents perspectives. Amb el contrapunt de la realitat existent al nostre país, enquistat en l’asfixiant dictadura franquista i la repressió religiosa, i els aires de llibertat i modernitat que, mentrestant, es respiraven a Europa.
L’evolució dels sentiments de la protagonista al llarg de la seva malaltia i la manera com ha viscut la maternitat de diferent manera amb cada un dels seus quatre fills, donen a la protagonista una personalitat sincera i molt humana.
I tot això amb l’Empordà com a paisatge de fons.
Una novel·la rodona, escrita amb senzillesa, però amb molta força. Molt recomanable per qui vulgui gaudir d’una història que enganxa per la seva qualitat literària i pels seus personatges transparents, plens de sentiments.

1 comentari:

  1. Nena... llegint els teus comentaris entren ganes d'anar corrents a pel llibre eh??? jeje. Un blog estupendo, m'agrada m'agrada!!!

    Un petonet ;)

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...