“El 1971, com molts
milions de joves xinesos en aquells anys, dos presumptes intel·lectuals de
ciutat són enviats al camp perquè els camperols pobres els “reeduquin”. Tenen
disset i divuit anys, i el seu destí és un poble perdut al capdamunt d’una
muntanya remota. Allà, en efecte, viuran un capítol decisiu en la seva educació,
però serà gràcies a l’amistat de la Petita Modista i, sobretot, gràcies a una maleta
plena de llibres prohibits.” (text de la contraportada)
El que hagués pogut
ésser una experiència terrible per aquests dos joves als que se’ls aïlla de la
cultura, es converteix en una enriquidora vivència gràcies a un violí i a una
maleta plena de llibres prohibits.
En la Xina dels
anys 70 de Mao es va prohibir qualsevol tipus d’acostament cap a la cultura,
però aquests dos joves no només van aconseguir conèixer grans escriptors occidentals com Balzac,
Stendhal, Flaubert, Dumas, Baudelaire, Tolstoi, Gogol, Dostoievski, Dickens,
Kipling, Brönte..., sinó que a més van poder acostar la música, el cinema, i la
literatura als camperols i en especial a la Petita Modista.
"Vam quedar enlluernats. Tenia la impressió que em desmaiaria, embriagat per aquella descoberta. Vaig treure les novel·les de la maleta una per una, les vaig obrir, vaig contemplar-ne els retrats dels autors i les vaig passar a Luo. En tocar-les amb la punta dels dits, vaig tenir la sensació que les mans, que se m'havien tornat pàl·lides, estaven en contacte amb vides humanes." (pàg. 113-114)
Sorprèn veure la
força que pot arribar a tenir un llibre quan es tracta d’un objecte prohibit i
com pot canviar les vides dels que gosen llegir-lo. Tant pels dos joves com per
la Petita Modista la lectura els capgirarà la manera de veure el món i d’entendre
les coses, els donarà força per arriscar-se a viure al límit i els omplirà de
llibertat en un entorn on tot això era impensable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada