Mil soles espléndidos

Després d'un temps sense escriure en aquest bloc per manca de temps, reemprenc la feina amb la ressenya d'un llibre que, després d'haver llegit Cometas en el cielo, sabia que no em decebria.

Mil soles espléndidos és una novel·la imprescindible per entendre la situació de la dona en l'Afganistan dels talibans. Es tracta d'un relat d'una duresa commovedora però ple de força, valentia i coratge. Mariam i Laila són les dues protagonistes de la novel·la que demostraran que amb amor tot és possible. El lligam entre elles dues els donarà força per perdre la por i fer realitat una vida millor. L'esperança davant de l'horror omple d'emoció aquesta crua història que a mida que vas entrant en la lectura t'atrapa i et deixa amb el cor encongit.

Khaled Hosseini una vegada més ha sabut explicar amb una gran sensibilitat la realitat de la història musulmana, en aquest cas del paper de la dona en una societat extremadament masclista.

Hija ilegítima de un rico hombre de negocios, Mariam se cría con su madre en una modesta vivienda a las afueras de Herat. A los quince años, su vida cambia drásticamente cuando su padre la envía a Kabul a casarse con Rashid, un hosco zapatero treinta años mayor que ella. Casi dos décadas más tarde, Rashid encuentra en las calles de Kabul a Laila, una joven de quince años sin hogar. Cuando el zapatero le ofrece cobijo en su casa, que deberá compartir con Mariam, entre las dos mujeres se inicia una relación que acabará siendo tan profunda como la de dos hermanas, tan fuerte como la de madre e hija. Pese a la diferencia de edad y las distintas experiencias que la vida les ha deparado, la necesidad de afrontar las terribles circunstancias que las rodean -tanto de puertas adentro como en la calle, donde la violencia política asola el país-, hará que Mariam y Laia vayan forjando un vínculo indestructible que les otorgará la fuerza necesaria para superar el miedo y dar cabida a la esperanza. (text de la contraportada)